Columbraria, l'illa de les serps

Apareix en l’horitzó com un monstre marí,
poc a poc es perfila la terra,
de sobte la bocana del port obre el camí
entrem en un altre món sense mirar enrera.

Un món amb tots els tons de l’anyil,
turmentats per la sorra marró,
el glauc mòbil de les seves creatures,
i el blanc dels edificis al voltant del turó.

S’aixequen davant tu imatges salvatges,
imatges difícils d’oblidar sota un sol taronja,
que morís per deixar-te en la penombra del record.
És l’illa de la fi del món,
un far que va inspirar les fetes d’un heroi intrèpid
que lluità contra corsaris malvats en una mítica epopeia.

El vent es calma tan de pressa com s’ha alçat.
Esclafes la rialla davant tanta felicitat,
sentiment sublim quan contemples la mar,
d’una illa que estàs aprenent a amar.